«Només m'interessa una vida finita, inquietant i contingent, sense veritats absolutes, sagrades o incondicionals. Un escenari en constant formació, transformació i deformació. Una vida creadora d'un mosaic en què les peces no encaixen, sense centre ni síntesi.»

En aquest segon lliurament dels seus Fragments filosòfics, el filòsof i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona a fons sobre la condició contingent, incerta i finita de l'ésser humà a partir del que anomena una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.

«Joan-Carles Mèlich defensa que l'e`tica e¿s la resposta al prec d'algü que pateix i que per tant la compassió e¿s la base de l'e`tica»

Carles Capdevila, Diari Ara

«Quin goig me¿s gran, llegir algü que es diu -o li diuen- filo`sof i que, en comptes d'exposar-nos -i fer-nos compartir- les seves certeses, ens ofereix els seus dubtes!; algü que, enlloc de buscar prose`lits, ens convida a pensar per nosaltres mateixos»

Xavier Serrahima, Nació Digital

«Joan-Carles Mèlich porta un barret negre, escriu amb ploma (de tinta violeta) i rere les ulleres hi ha una mirada atenta al mati¿s, al dubte, al canvi»

Gemma Ventura Farré, Catorze.cat