Quan el seu país natal va envair un país veí, l'escriptora M. es va exiliar i es va instal·lar a la ciutat de B. Allà, avergonyida per la guerra, ha viscut en terra de ningú, lluny de casa i de la seva llengua, incapaç de viure i escriure.

Però de viatge cap a un festival literari on ha estat convidada, els contratemps i els equívocs es multipliquen i acaba en un trist hotel d'una ciutat desconeguda. Sense poder contactar amb ningú, sense vincles, sense passat ni present, entreveu la possibilitat d'alliberar-se de la seva vida anterior, i fins i tot de la seva identitat: diluir-se, esvair-se, desaparèixer.

Lluny de Rússia, fora de l'abast de la bèstia, Maria Stepànova ha teixit un relat magistral, tan inquietant com poètic, amb una protagonista a mig camí de la realitat i la imaginació, de la literatura i la vida, del passat i el futur, de la pàtria i l'exili.