El sol dels moribunds narra la història del Titi, el Rico i el Dedé, uns sensesostre que vagabundegen cercant un camí de dignitat humana per sobreviure en un món capitalista podrit. Quan el Titi mor de fred sota un banc del metro, el Rico entén que el temps s'ha acabat. París ja no és ni refugi ni esperança, és només un espai d'espera cap a la desaparició.

Impulsat per la mort de l'amic, el Rico decideix marxar cap al sud. Vol arribar a Marsella, retrobar la Léa, el primer amor, i prova d'aferrar-se a l'últim fil que el lliga a la vida que va perdre. El viatge es converteix en un descens pels records i les renúncies, però també en una fugida cap a una possible redempció.

«Un camí ple de mirades perdudes, veus desesperades que passen desapercebudes, que caminen entre la multitud entre les ombres, ignorats i menyspreats per la gent que transita pels carrers. Personatges invisibles, marginats i repudiats per la societat, bruts i putrefactes, afamats i assedegats amb unes condicions de vida infrahumanes al carrer, capaços d'arreplegar qualsevol cosa del terra per menjar o d'evocar algun record feliç per tal de sobreviure. A les mans teniu la darrera novel·la de Jean-Claude Izzo, publicada tan sols quatre mesos abans de la seva mort als cinquanta-quatre anys, quan ja tenia un càncer de pulmó avançat». Del pròleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà