L'any 1940, França és un país derrotat, ocupat i exhaust després de l'armistici. A París, mentre Adolf Hitler hi entra triomfalment amb les seves tropes, l'amenaça de la destrucció plana sobre la ciutat i els seus monuments.
Mentrestant, al Quai des Orfèvres, l'inspector Jules Grasset -home sorrut, de gran eloqüència i fumador empedreït de pipa- veu perillar la seva carrera amb l'arribada imminent de la Gestapo. Per trencar la tensió i matar el temps, decideix explicar als seus companys una història que els deixa fascinats: com ell mateix va conèixer Hitler molt abans que es convertís en el Führer dels discursos i del terror, abans de les fogueres de llibres i de la persecució dels jueus.
Grasset ens transporta al 1913, quan aquell futur dictador aspirava a ser arquitecte, però sobrevivia com un pintor mediocre, venent aquarel·les als carrers. Un jove bohemi, descurat i gairebé invisible, que malviu entre la misèria i els somnis trencats. En la veu del policia -acostumat a relatar assassinats esfereïdors, robatoris de guant blanc i enfrontaments de bandes-, aquest passat pren una nova dimensió, inquietant i reveladora. Perquè fins i tot les vides més insignificants poden amagar un futur terrible. Amb El pintor d'aquarel·les, Francesc Puigpelat va obtenir per segona vegada el XIII Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.
