"La lectura dels poemes que componen Aiguaneix, de RoserCabacés, es perllonga com l'aigua pura del rierol en eltemps interior, el temps de l'ànima que, per expressar-se,viatja en metàfores i imatges simbòliques: 'ben en silenci/sento les veus de l'invisible'. Així els poemes ressonen al'ànima com una simfonia composta en diferents movimentsi visions interiors, 'finestres badades/ per albirar el misteri'.L'experiència mirífica de la primera lectura es perllonga enles lectures segu?ents perquè els poemes d'Aiguaneix hodonen tot, però en preserven el misteri perquè així obratambé la natura, 'sempre sabent que el misteri s'amaga/perquè el regal és saber-lo invisible". (De l'epíleg de TeresaCosta-Gramunt).